dimarts, 8 de maig de 2012

Ferrocarrils i aigua. Els projectes de grans obres a la Mequinensa del segle XIX i principis del XX

Per Jacinto Bonales

Al segle XIX el nou Estat liberal inicià arreu d’Espanya tot un seguit d’obres públiques amb el fi de modernitzar el país dotant-lo d’infrastructures bàsiques, unes obres que també van projectar diferents societats privades i que reberen el caràcter d’interès general (com els ferrocarrils). N’hi hagué nombrosos projectes que afectaven al poble de Mequinensa, alguns dels quals es van arribar a realitzar, però la major part van quedar relegats al calaix d’algun ministeri o d’alguna empresa.

Un dels projectes que va quedar relegat a l’oblit fou el de la construcció d’un canal per a rec que, prenent l’aigua de l’Ebre al terme municipal de Mequinensa, transvasés aquesta riquesa a la conca del riu Túria (València); projecte redactat entre 1871 i 1872 que va ser encarregat a l’enginyer José Rocafort López, però que seria rebutjat pel cost i les dificultats tècniques. Fou un dels primers projectes de transvasament cap a la deficitària conca hidrològica del Llevant espanyol. (1)

El Vapor Ebre, que feia la línia de Tortosa a Mequinensa.
Foto: Tortosa Antiga

El projecte de major envergadura i que a més va arribar a realitzar-se (almenys en part), fou la canalització del riu Ebre per tal de fer-lo navegable des del mar fins a Saragossa, obra que inicià la societat d’Enrique Misley com hem vist en el treball de Jaume Fullola. La idea original era canalitzar l’Ebre mitjançant el dragat del fons del riu i la construcció d’una sèrie de rescloses per salvar els assuts. L’any 1841 es provaria de fundar l’Empresa de Transportes de Zaragoza a Barcelona, que prendria el nou nom de Sociedad para la Navegación por el Ebro con Vapores (1842). Però qui realment duria el projecte a la pràctica seria la Real Compañía de Canalización del Ebro constituïda l’any 1852.(3) Al mes d’abril de l’any 1857 la canalització arribava a Flix, on s’havia de construir una de les rescloses, i aquell mateix any es va provar de saltar la pressa amb una màquina de vapor què, poc després arribava a Mequinensa amb èxit. Tot seguit s’inicià el drenatge del riu en aquest tram i la construcció d’una nova resclosa, aquesta al terme de Mequinensa. Al mes de novembre d’aquell 1857 ja estava oberta la línia Xerta-Flix-Mequinensa que pretenia entrar en funcionament d’immediat (ja ho feia fins a Flix), havent-se superat el problema de la corrent a l’aiguabarreig de l’Ebre amb el Matarranya.(4). Un cop arribaren els vapors a Mequinensa, continuà l’obra amb les rescloses de la Magdalena, Chiprana, Baños i Escatrón. La línia del mar a Mequinensa va funcionar durant una temporada, pujant els vapors els dilluns, dimecres i divendres, i baixant els dimarts, dijous i dissabtes.

Però l’objectiu de fer arribar els vaixells a Saragossa va resultar impossible d’assolir. El cost de l’obra per a fer navegable el tram de Mequinensa a Saragossa va pujar a 150 milions de Francs, cost que la societat no estava disposada a assumir donat que mai el podria arribar a amortitzar. Les alternatives amb que es va treballar van ser o bé es dividia el trajecte en tres trams: pel riu de Mequinensa a Escatrón, i d’Escatrón a Sástago mitjançant un canal, i l’altre de Sástago a Saragossa mitjançant un ferrocarril. O bé l’altra alternativa seria fer navegable el riu de Mequinensa a Escatrón i unir aquesta població amb Saragossa mitjançant un ferrocarril. L’any 1867 es discutirà al Congrés dels Diputats sobre aquesta obra, considerant que el més factible seria construir un ferrocarril des de Saragossa fins al port fluvial de Mequinensa.(5) Però l’època de la navegació fluvial passaria a la història. Considerada com a més vàlida la solució del ferrocarril, aviat es plantejà la idea de fer la línia fèrria que unís Saragossa directament amb el mar, sense haver de fer transbord de mercaderies al port de Mequinensa. La línia inicialment havia de passar de Saragossa a Casp, Mequinensa, Faió i Tortosa, però, aviat també va ser modificada deixant Mequinensa fora del mapa, com podrem veure. De moment, però, l’estat lamentable de les arques públiques relegà qualsevol actuació a un futur incert...
L’any 1879 s’iniciaria un nou projecte ferroviari: la construcció d’una línia que, sortint de Fraga i passant per Mequinensa, acabaria a Tortosa, encarregant-se del projecte l’enginyer José Motiño. A Mequinensa, a més, es construiria una gran estació ja que del nostre poble sortiria una branca que enllaçaria aquesta línia amb Casp. (6) A aquest projecte se li sumarà un segon (1884-1885), que elaborà l’enginyer Juan G. de Lastra, i que plantejava una línia des de Reus passant per Alforja, Cornudella, Porrera, Granadella, Llardecans i Maials, i que acabaria a l’estació de Mequinensa, enllaçant amb la línia de Fraga-Tortosa i a Casp.


A la dècada de 1880 s’inicien les obres que des de Reus havien de portar el ferrocarril a Mequinensa i Saragossa, però amb un nou traçat on s’accedia a l’Ebre per Mora. La idea inicial d’unir la capital aragonesa amb Tortosa i el mar va quedar relegada a un segon plànol davant la possibilitat d’unir aquesta amb els nuclis industrials de Reus i Tarragona i amb Barcelona com a fi de línia. Les obres, doncs es van iniciar en el tram Reus – Mora d’Ebre, i el govern va llançar la idea de fer una segona línia, el “Directo a Madrid” que des de Reus, per Faió, Fabara (ruta del Matarranya) i Casp anés cap a Saragossa. L’any 1887 la junta d’accionistes de l’empresa constructora –Compañía de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia– tirà endavant el projecte cap a Mora, però el temor a que la línia deixés de banda Mequinensa faria que l’ajuntament es mobilitzés. Aquest, interessat –i pressionat– en facilitar l’exportació dels carbons de la conca minera, a l’agost de 1889 es va reunir amb empreses i institucions de Reus per tal d’acordar el pas del ferrocarril per Mequinensa, acord que es va fer palès segons la premsa quan indica “pudiendo considerarse como un hecho lo que hasta ahora habia sido un mero proyecto”(7). Uns mesos després la reunió seria amb l’ajuntament de Tortosa (novembre de 1889) en la presentació per part de l’enginyer agrònom Sr. Joula del projecte de ferrocarril de Tortosa a Mequinensa i fins a Lleida amb un recorregut de 150 quilòmetres que pretenia pujar per la Noguera Pallaresa per arribar a França. (8)

Túnel de l'antic traçat de la línia del "Directo" pel Matarranya


A l’abril de 1891 s’inaugurava el tram de línia de Reus a Mora, sense conèixer encara per on es faria la continuació, si per l’Ebre o bé pel Matarranya. La premsa de l’època optava per la primera, fent passar el ferrocarril per Mequinensa (9), tot destacant l’avantatge de temps entre Barcelona i Saragossa respecte a la línia de Manresa. Tots sabem, però, quin va ser el resultat final: es va construir el “Directo a Madrid” (les obres estaven a ple ritme el desembre de 1892) relegant el pas del ferrocarril per Mequinensa a la possibilitat d’obrir la línia de Faió a Lleida passant per Mequinensa i Fraga. Línia aquesta proposada per diferents institucions al Ministeri de Foment sense assolir cap resultat (1893). La Sociedad Económica de Amigos del País de Barcelona reclamaria als diferents governs la construcció d’aquesta línia dins el Pla de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya ja a principis del segle XX (1904), sense aconseguir res de positiu. Com també ho va fer la Diputació de Lleida (1916), i diversos particulars del Priorat (1918).

No es tornaria a parlar del Ferrocarril a Mequinensa fins l’any 1926: es va desenvolupar un projecte de ferrocarril que unís Terol amb Lleida, concretament durant la Dictadura de Primo de Rivera, seguint la política d’Obres Públiques d’aquell període. El projecte tirà endavant i van arribar a executar-se importants obres d’explanació i construcció d’estacions, viaductes i túnels sense que arribés a finalitzar-se l’obra i sense que mai cap tren arribés a circular. Mostra d’aquests treballs poden veure’s encara avui al terme de Torrent de Cinca.  L’únic ferrocarril que s’arribaria a veure des de Mequinensa és el de Carbonífera del Ebro: 4 quilòmetres de via estreta que va funcionar entre 1882-1886 amb tracció animal i de vapor i només de vapor des de 1887, per a ús industrial (transport de carbó), funcionant, sembla ser, fins el 1936. I que es recuperaria temporalment el 1943.

Mequinensa, doncs, hauria de continuar utilitzant els tradicionals llaüts per desplaçar-se pel riu, i veuria, això sí, també durant la Dictadura de Primo de Rivera, la construcció de la carretera i més concretament del seu pont, important obra d’enginyeria en aquella època que seria publicitada per diversos diaris i que va ser inaugurat el 27 de març de 1929.
Pilastres del pont de la carretera sobre l'Ebre.
Revista de Obras Públicas, núm. 2519, de 1929.
 L’últim gran projecte anterior a la II República, i que no es va fer realitat (però que seria premonició del que s’esdevindria en el futur) fou el projecte de la Compañía Riegos y Fuerza del Ebro, la “Canadiense” del Dr. Pearson, de construir una pressa (en aquells dies gegantina) capaç de dotar d’energia elèctrica a tota Catalunya, situant la barrera sobre el riu a 8 quilòmetres riu avall de Mequinensa.

(1) Diari El Imparcial del 7 de juliol de 1872.
(2) Diari El Espectador del 20 de desembre de 1841.
(3) Emeteri Fabregat: La inversión francesa en la canalización del Ebro: de la navegación al riego (1848-1904).
(4) Diari Gaceta de los Caminos de Hierro del 29 de novembre de 1857.
(5) Diari La Época del 22 de juny de 1867.
(6) Diari El Liberal del 30 de novembre de 1879.
(7) Diari La Vanguardia del 8 d’agost de 1889.
(8) Diari La Vanguardia del 17 de novembre de 1889.
(9) Diari La Vanguardia del 8 d’abril de 1891.

Per a saber més:

Emeteri Fabregat: La inversión francesa en la canalización del Ebro: de la navegación al riego (1848-1904).

2 comentaris:

  1. acabo de descobrí aquet blog y em sembla super interesan. Soc filla del poble y m´agrada mol coneixe noves coses sobre les meves arrels.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per llegir-nos! Esperem estar a l'alçada i anar publicant "coses" durant molt de temps. I ja sabeu que esteu tots convidats a participar-hi de forma activa! Moltes gràcies de nou.

    ResponElimina

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!