dissabte, 27 d’abril de 2013

L’Ajuntament medieval de Mequinensa


Per Jacinto Bonales

Després de la conquesta definitiva de Miknesa a mans dels cristians l’any 1149, es va plantejar la necessitat d’organitzar aquest nou territori per part dels senyors de la guerra. La vila, amb una població bàsicament formada per sarraïns, trigaria anys en poder atreure població cristiana donada la gran “competència” entre els nous territoris que, en pocs anys, van passar a dependre de l’òrbita dels comtats catalans i del regne d’Aragó: des de Lleida i Fraga fins a Tortosa.

La població de Mequinensa, tant la islàmica com la cristiana acabada d’arribar, durant dècades van dependre de les autoritats senyorials, els milites que tenien el castell com a centre de poder i residència. Mostra d’això és la “Partilla de términos” de Mequinensa amb Fraga –ja comentada en un altre article– signada l’any 1246, gairebé cent anys després de la conquesta, i on no participen les autoritats municipals de la nostra vila (a diferència de les de Fraga, que sí que ho fan com a probi homines). Efectivament, tot sembla indicar que el poder local, que emanava del senyoriu, encara estava en mans dels agents senyorials en aquest segle XIII. Així l’any 1246, essent la senyoria de Pere de Montcada i de la seva esposa Sibil·la, el poder local era exercit pels “homines suos”, els militars de la plaça: Llorenç de Terrassa, Joan Cubero, Cleón Despés militis, Fortún Garcés militis, Arnau de Mollet batlle, Berenguer del Castillo montarii i Ramon Cosí de Miquinencia, aquest darrer probablement veí del poble.

Però ja a la segona meitat del segle XIII i perfectament consolidat al segle XIV, el caràcter militar de la plaça no podria atura el moviment d’autonomia municipal –d’altra banda general-, documentant-se ja la primera i principal forma d’organització: el concilium o Consell General, assemblea oberta de tots els veïns de la vila, amb personalitat jurídica i pública reconeguda. I també els seus representants, els jurats. Com hem dit, a Mequinensa vivien cristians i sarraïns; junts però no barrejats. Aquests col·lectius formaven dos societats que convivien però amb règim jurídic, econòmic, polític i social diferenciats; i per tant, amb dos sistemes de representació totalment diferents i separats. Els cristians es reunien en consell general de la Universitat dels cristians, i comptaven amb dos jurats, els seus representants. Les assemblees veïnals es celebraven per sol·licitud dels jurats, per manament del batlle –del que ja en parlarem– i amb pregó del nunci, saig o corredor jurat de la vila, que comunicava la congregació del consell a veu i a toc de les campanes de l’església de Santa Maria. L’assemblea es reunia, normalment, dins la dita església de Mequinensa. Els sarraïns, però, es reunien en consell general de l’Aljama o moreria, i comptaven també amb dos jurats, els seus representants, així com un alamí (documentat entre 1388 i 1485) o un alfaquí (documentat entre 1486 i 1490). L’alamí, segons la historiadora Marta Monjo (1) era la personalitat principal de l’aljama, amb funcions similars a les que tenia el batlle cristià, mentre que l’afaquí era el que “regula la vida legal i vetlla perquè s’ajusti als preceptes islàmics”. Aviat, però sobresortirien d’entre els veïns els prohoms o probi homines, caps de casa o veïns, tant cristians com sarraïns, reconeguts com a principals veïns entre el conjunt de la població i que gaudirien d’un accés més freqüent als càrrecs municipals (2). Aquests veïns principals formaran el consell restringit de prohoms; una espècie de consell assessor dels jurats. Sabem de la seva existència per un pergamí de l’any 1363 que assenyala com a consellers cristians a Domènec Esteller, Guillem Gostanç, Bartomeu Ferrer, Guerau Alentorn, Domènec Pellicer, Domènec de Sentbetrià, Berenguer Gostanç, Ferrer Llop i Domènec Guifré (3).

Plaça porxada de Mequinensa, lloc de reunió de la Universitat i l'Aljama.

A Mequinensa, doncs, hi havia dues comunitats, amb dues assemblees o consells, i quatre jurats, dos per comunitat. Val a dir que per a les qüestions transcendentals de la vila –com la sol·licitud de crèdits per al municipi– es reunien junts, els cristians i sarraïns, en el Consell general d’Universitat i Alhama, a toc de campana i pregó del nunci jurat, aplegant-se als soportals o porxos de la plaça Major, amb la presidència del batlle.

Dependents del senyor i, doncs, per sobre de les comunitats de Mequinensa, hi havia tres càrrecs al poble: el notari de la vila, el nunci o corredor (pregoner), i el batlle. Aquest darrer, el batlle, que a partir del segle XV és anomenat batlle y justícia, no era altre que el jutge en primera instància, designat pel senyor del terme (els Montcada) o pel seu procurador de la baronia, per tal d’exercir la justícia bàsica i el poder polític. Es tractava generalment d’un militi o cavaller, oficial del senyor, de plena confiança, encara que amb el temps passarà a ser un dels principals veïns cristians del poble. Ajudat per un assessor jurisdiccional, repartia justícia i s’encarregava de la policia i de la tributació senyorial, és a dir, de vigilar i cobrar els diferents impostos que els veïns havien de pagar als Montcada.


Deixem tot seguit una llista amb els càrrecs que hem pogut documentar als segles XIV i XV.

1331
Batlle
Joan de Cardona
Jurats cristians
Guillem Gostanç, Joan de Sent Bretrià
Jurats sarraïns
Agnit[..]d Corbet, Abçaÿt Dabcaÿt
1340
Batlle
?
Jurats cristians
? i Pere Soro
Jurats sarraïns
Mahoma Daziz, Maffomado Atidatxo
1340 (1341?)
Batlle
?
Jurats cristians
Guiyamó de Sentbetrià, Domingo Spres
Jurats sarraïns
Ffemado de Maçot, Acmet Porello
1355
Batlle
?
Jurats cristians
?
Jurats sarraïns
Famado de Bassarrons, Azit fill de Braim Daziz
1362
Batlle
?
Jurats cristians
Bernat de Manila, Jaume Cosit
Jurats sarraïns
Famado de Barrassons, Azit de Braim Daziz
1363
Batlle
?
Jurats cristians
Lorenç Steller, Vera Cavaller
Jurats sarraïns
Jute Ferrabim, Famado Daltanoz
1370
Batlle
?
Jurats cristians
?
Jurats sarraïns
Mafoma de Aziz, Mafoma de Fogaça
1388
Batlle
Blascho de Mur
Jurats cristians
Bartholomeu de Biosca, Pedro de Soro
Alamí
Ferrigot de Bençala / Mofferig Avençala
Jurats sarraïns
Culema de Caet de Aziz, Caet Aigadar / Homado de Bençala.
1393
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Fferrargum de Bençala
Jurats sarraïns
Acmet de Fferrebim, Calema Daziç
1400
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Feraiz de Bençala
Jurats sarraïns
Juci Ferrabin, Ffamado Dalsuent
1401
Batlle
Joan de Campos
Jurats cristians
Dominico Soro, Bernat Cerdà
Alamí
Farranot de Bençala
Jurats sarraïns
Nice de Ferrabim, Famadono del Font
1404
Batlle
Joan de Brota
Jurats cristians
Joan Soro, Ferrer de Blivar
Jurats sarraïns
Ffamado de Fogaça, Juci Ferrabin
1406
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Ali Dazys
Jurats sarraïns
Juri de Ffarrabin, Ffaraig Algiram
1430
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Fferiget de Bençala
Jurats sarraïns
Aduraçme de Fogaça, Phumado (...)
1443
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
?
Jurats sarraïns
Mafoma Daziz de Daziz, Brafim Feduam
1453
Batlle
Joan de Broca
Jurats cristians
Guillem Nadal, Joan Lop
Alamí
Famado de Fogaça
Jurats sarraïns
Mahoma Alfaqui, Brahim Algaravi, Fomoduc de Focet
1485
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alamí
Juci Mossegui
Jurats sarraïns
?
1486
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alfaquí
Maffoma Levi
Jurats sarraïns
Maffoma Absayt, Maffoma Fogassa
1488
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alfaquí
Mahoma Levi
Jurats sarraïns
Mahoma Daziz, Mahoma Fogaça. Lloctinent: Gali Fogaça
1490
Batlle
?
Jurats cristians
?
Alfaquí
?
Jurats sarraïns
Mohama Absidacho, Daziz bin Cayt (a) Lo Moro.
1493
Batlle
Joan Lop
Jurats cristians
Bertholomeu de Sant Bitran, Joan Serrano
Jurats sarraïns
?


(1) Marta Monjo: Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.
(2) És el que es desprèn de l’acte de divisió de termes entre Mequinensa i Favara de l’any 1331, quan són presents –a més dels jurats– dotze cristians i tres sarraïns.
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí 15. Agraïm a l’Ajuntament de Mequinensa les facilitats per accedir als pergamins que custòdia.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Els límits medievals del terme de Mequinensa

Per Jacinto Bonales.

Avui en dia el terme d’un municipi té un caire bàsicament administratiu, però en el transcurs dels segles medievals i moderns assolia unes connotacions i implicava unes relacions humanes força diferents. El terme era un espai viscut, sí, però també un marc jurídic de primer ordre car cada terme tenia un senyor que hi administrava justícia per compte propi. A més, el terme era un espai sobre el que s’exercien activitats econòmiques comunes: les pastures, per exemple, eren d’ús col·lectiu per a tot el poble, així com les fustes i llenyes extretes individualment dels espais comunals.

És per això que el “control” del terme, i dels seus límits, era una constant tant per part de les autoritats municipals com dels veïns singularment. Així per exemple a finals del segle XVIII i principis del segle XIX es van produir nombrosos problemes amb Almatret ja que tot sovint els mequinensans entraven al terme veí a tallar llenya (1). L’establiment i la consolidació d’uns límits físics estables fou un procés llarg i laboriós, no exempt de problemes i conflictes entre els diferents pobles.

El primer document relatiu a un límit físic de Mequinensa és la ja coneguda Carta de Partilla feta entre els prohoms de Fraga i el senyor de Mequinensa –Pere de Montcada– l’any 1246, publicada per José Salarrullana el  1921 (2). Aquest document és força singular, per quant qui arriba a l’acord d’establiment dels límits no és la Universitat o conjunt d’habitants de Mequinensa, sinó el seu senyor jurisdiccional. I no és d’estranyar ja que en aquest, Pere de Montcada renuncia a part del terme mequinensà en favor de Fraga a canvi de cent morabatins d’or. Però el més interessant és que s’indiquen els límits d’ambdues poblacions a la Vallporquera en explicar pas a pas el procés d’instal·lació de fites. Paga la pena copiar aquí el fragment:

ad descendendum podii Gelli usque in uno cingulo lapidum ad honbriam de valle Porchera. Secundam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Terciam, vero, fitam in alio podio ad hombriam de valle Porchera. Quartam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Quintam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera, quo est super viam, quam vadit ad bassam Porchi. Sextam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Septimam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi plures pinos. Octavam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi unum pinum sicum. Nonam, vero fitam in alio podio ad honbriam de Valle Porquera in visione fluvii Hebri. Decimam, vero, fitam in rocha ad descendendum de valle Porquera usque in flumine Hebri, qui habet ibi tamariçes

Fita núm. 5 de la trenca de termes amb Torrent
És a dir, una línia de fites aixecades a l’obaga de la Vall Porquera que des del terme de Torrent descendeix fins al riu Ebre, amb ben poques referències i –a més– efímeres: un grup de pins, un pi sec... Malgrat tot, això no significa que perduts els pins, la línia desaparegués, ja que habitualment els homes d’ambdós pobles “seguirien” periòdicament la línia de fites per assegurar el seu manteniment.

Força diferent, pel que fa als actors del document, és la divisió de termes que un segle després es va efectuar entre Mequinensa i Favara (3). Efectivament, hagudes certes “raons” entre els homes d’ambdós pobles, l’any 1331 es van reunir els veïns de la nostra vila en Consell General als porxos de la plaça, i van decidir arribar a “pau i concòrdia” amb els de Favara, acte que es repetí en aquell poble amb assistència del seu senyor Joan Galindeç de Sesé. Els representants de tots dos pobles es van aplegar a Valclara, lloc de les disputes, per tal d’efectuar la partició dels termes. Per part de Mequinensa van assistir el batlle Joanot de Cardona, els jurats de la Universitat de cristians Guillem Costanç i Joan Sant Bravià, així com dotze prohoms cristians, als que es van unir els jurats de l'Aljama de sarraïns de Mequinença Agnit[..]d Corbet i Abçayt Dabcayt, acompanyats de tres estadants sarraïns de la nostra vila. Per part de Favara van comparèixer el seu senyor, els tres jurats de dita vila Guillem Fuse, Pere Gil i Ramon de Sosses, així com disset veïns. Es va procedir tot seguit a aixecar tota una sèrie de fites a la vall que completaven les creus picades a la roca que hi havia anteriorment. Paga la pena copiar també el text, redactat íntegrament en català.

“Primerament possam et fitam ·I· muyllo lo qual es de Miquinença et de Favara et de Casp [...] al sol de la val de la Figuera en lestrem de la val de la Era que es el cami de Traves et de Casp, et del dit mullýo va a ferir a ·I· muýllo que es en la punta del estrem de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo que es enla p[...]sta val de la era, et daquell muýllo va a una fita et muýllo que es en lestrem de la ombría de la val de la Era, et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la ombria en vista de la val de la Era et del dit muýllo va a fe[rir a ·I· fita] et muyllo que es en lendret del barranch de les L[a]vanderes, et del dit muýllo va ferir a una fita et muýllo que es en dret de la cova de les Cabres et del dit muyllo va a fer[i]r a ·I· muyllo que es de sus la dita cova de les Cab[res, et de] dit muyllo va ferir a una fita et muýllo que es entre ab dues les coraliçes den Cardona, et del dit múyllo va a muýllo de ius la coraliça de la val del Coxo et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la val del Coxo et [del dit muy]llo va á ferir, a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era, et va altre muýllo que es en la dita serra et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en mig de la val de la Era la qual val del muýllo an jus es terme de M[iqui]nença et del muýllo an sus es terme de Favara lo qual muýllo travese la dita val de la era et va a ferir a una creu et a ·I· muýllo que es en lestrem de la val de la Era vers la serra de Miquinença et de la dita creu et muýllo va f[erir an ·I·] muýllo que es en la serra de jus la val de la Era lo qual muýllo es lo primer de la serra endret del muýllo de mig de la val de la Era, et del dit muýllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la Solana de la dita vall y del dit muyllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa et del dit muýllo va ferir a ·I· mullýo que es en la serra de jus la val dels Cositz et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es de jus la val dit Pere Cosit que es endret de la Era veylla, et del dit muýllo va ferir a una fita que es en mig de la val den Pere Cossit et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de sus la val del Pere Cossit et del dit muýllo va de muýllo en muýllo ferir a una fita del sol de la val de la Escoba et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es en la serra sobre la vall de la Escoba, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era en ves Miquenença, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa prop del cap de la val de la Era et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es de jus lo toçal de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo lo qual es el Toçal de la Escoba que es muýllo dels termens de Miquenença et de Favara et de Nonasp prop lo camp den Pontz Ferrer estadant de Nonasp”

Totes dues poblacions es van comprometre a mantenir aquests límits sense cap disputa, sense poder traspassar la línia amb els respectius ramats; i s’imposaven, en cas d’incompliment, una multa de mil morabatins d’or alfonsins, que hauria de percebre el rei.
Les Tres Fites, trenca de termes amb Torrent i Fraga.

És segur que, com en aquests dos casos, al seu dia es van establir concòrdies o pactes pels límits entre Mequinensa i la Granja d’Escarp, Almatret, Faió, Nonasp, Caspe i Torrent de Cinca, però malauradament ores d’ara no disposem dels documents. Uns límits que es plasmen sobre els pergamins, però que en molts casos tenen un origen molt anterior, ja islàmic, ja romà, com és el cas de la trenca de termes entre Mequinensa i Torrent. Resten, emperò, els símbols d’aquells pactes entre els pobles: fites i creus repartides per tots els límits que en alguns casos han estat modernitzats –en la línia de trenca de províncies entre Torrent i Mequinensa, per exemple– i en d’altres s’han pogut conservar encara que lluny del seu lloc d’origen, com la pedra de les tres creus custodiada per l’associació Coses del Poble. Només una nota final: paga la pena atansar-se a les Tres Fites, lloc carregat de simbolisme i amb més de dos mil anys d’història.


Notes:
(1) Arxiu Històric de Lleida, Protocols notarials, núm. 1181. Plec documental sobre el procés judicial entre Almatret i Seròs a la Reial Audiència de Catalunya, any 1830. Informació testimonial. Multes aplicades a veïns de Mequinensa.
(2) José Salarrullana de Dios: “La Aljama de Moros Fraga” dins Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, núm. 7-9, 1921, pàgines 364-369.
(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí número 5. Agraïm a l’Ajuntament les facilitats per accedir al fons de pergamins municipals.