dilluns, 17 de juny de 2013

El ‘ràdio’ comunista de Mequinensa durant la guerra civil (1936-1938)




Per Jacinto Bonales.

L'any 1941 un guàrdia civil destinat a Casp va trobar, dins una casa d'aquella vila, un lligall de papers escrits durant el període revolucionari de la Guerra Civil (1). El lligall va ser enviat immediatament a Madrid, a la Fiscalia de la Causa General, és a dir, a les autoritats encarregades de la repressió d'activitats polítiques durant la II República i el període bèl·lic. Donant un cop d'ull als documents que formen el lligall (més de 400 pàgines), entenem a la perfecció la celeritat que es va donar la Guàrdia Civil de Casp en enviar els documents a Madrid. Es tractava d'una part de la documentació que van redactar les autoritats republicanes aragoneses durant la guerra.
Efectivament, en rebel·lar-se els militars el 1936, quedant Saragossa, Osca i Terol al bàndol “nacional”, el govern republicà va instal·lar a Casp la junta de govern d’Aragó –una espècie de govern civil– encarregada de gestionar l’administració governamental dels pobles aragonesos que havien restat fidels a la República. En iniciar-se l’ofensiva d’Aragó al març de 1938, tota la documentació o bé va ser destruïda, o bé traslladada cap a l’est. Però va restar un lligall força comprometedor.



Entre els documents que el formen es troben diferents expedients d’autorització de col·lectivitzacions agràries de diversos pobles, expedients de legalització d’organitzacions professionals (sindicats d’ensenyament, d’alimentació, etc.), el llistat dels regidors d’esquerra de gairebé tots els pobles aragonesos fidels a la República, del 1937, i documentació de la cèl·lula de Casp del Partit Comunista.

Mequinensa apareix en diversos d’aquests documents, com per exemple al llistat de consellers municipals d’Aragó. Segons aquest, l’ajuntament del poble estava dominat majoritàriament per la UGT, amb 5 consellers, i completat amb 2 anarquistes de la CNT, 2 afiliats a Izquierda Republicana (IR), i 1 afiliat al Partit Comunista, en Antoni Moret. El fet que Mequinensa tingués un conseller comunista era un fet excepcional. Com ja hem esmentat en un altre article del blog, concretament a Notes sobre el moviment obrer a Mequinensa abans de la II República, el comunisme no havia tingut gaire incidència a Aragó durant aquest període, si bé un grup comunista a Mequinensa – Faió va ser perseguit ja l’any 1935. Doncs bé, l’any 1936, amb la nova situació bèl·lica i revolucionària, un grup comunista centrat a Casp va sortir a la vida pública. El seu dinamisme queda palès en el fet que en 1937 hi havia 11 pobles a Aragó que comptaven amb consellers municipals del PCE: Arcusa, Capella, Casp, Chiprana, el Cuervo, Estadilla, Faió, Hoz de Barbastro, Mequinensa, Vall-de-roures i Veguillas (2).  

Municipi
CNT
IR
UGT
PCE
Arcusa
-
2
-
2
Capella
-
-
3
2
Casp
4
4
4
1
Chiprana
3
2
-
2
El Cuervo
-
-
5
2
Estadilla
1
-
6
1
Faió
3
1
4
1
Hoz de Barbastro
2
3
1
1
Mequinensa
2
2
5
1
Vall-de-roures
4
2
-
1
Veguillas
-
-
4
1

El Partit Comunista va demostrar durant la guerra la seva disciplinada capacitat d’organització, i a les terres aragoneses no va ser menys. Aquest partit tenia la central a la Cèl·lula Comunista de Casp (en realitat es tractava del Comitè Provincial de Saragossa), de la que depenien diferents “ràdios” o subdelegacions del partit a nivell local: el més important fou el ‘Ràdio’ de Mequinensa, amb 47 afiliats, seguit dels ‘ràdios’ de Chiprana (44 afiliats), Maella (32 afiliats), Fabara (17 afiliats), Escatrón (15 afiliats), Nonasp (7 afiliats) i el ‘ràdio’ de Faió amb 4 afiliats.

El ‘ràdio’ de Mequinensa estava organitzat en diferents secretaries; al seu cap estava el Secretari General, Santiago Godia, ajudat pel secretari Adjunt Ildefonso Gimeno Navarro. D’ells depenien el secretari d’Organització (Silverio Vives Jover), el secretari Sindical (José Sillac), el secretari de Las Masas (Antonio García),  el secretari de Finances (Antonio Riau Godia), el secretari d’Agitació i Propaganda (Manuel Oliver Cadú), el secretari Agrari (Juan Lambea) i el secretari Juvenil (Arturo Esteve Moncada), restant desert per manca d’afiliades, la secretaria Femenina.

L’activitat del partit s’organitzava a través de les Juntes del Comitè, on es reunien els diferents secretaris amb el representant del partit a l’ajuntament (el conseller municipal), i periòdicament en els “Plens del Ràdio”, on el Comitè es reunia amb tots els afiliats de Mequinensa. Aquesta organització local estava revisada pel partit a nivell provincial, que realitzava periòdicament “visites” d’inspecció al nostre poble per tal de comprovar el correcte funcionament del partit. Conscients de la necessitat de formació del personal polític a nivell local, el partit escollia a diferents persones per realitzar cursos de ‘capacitació’. Així, al juny de 1937 s’escollí al mequinensà Josep Sansa Noria (secretari de agitació i propaganda fins aquell moment) i fou destinat a l’escola de quadres del Comitè Central, a València. 

El ‘Ràdio’ de Mequinensa, com a organització, tingué força problemes. El primer conseller comunista del municipi, en Manuel Cuchi Cabistany, va dimitir i va abandonar, el 5 de juny de 1937, el partit comunista. El substituí  Josep Soler Casabó, que també deixaria el càrrec que ocuparien els ‘camarades Sádaba’ i Antoni Moret, arribant a ser president del Consell Municipal. A nivell d’afiliats, doncs, els problemes eren molts, com mostra la següent acta d’un dels plens del ‘Ràdio’:

En una reunión previa con el Comité de Radio, Sadaba expone que en el Comité de Radio hay algunos camaradas que por su actuación anterior parece que no son vistos con mucha simpatía y por tal motivo muchos trabajadores no ingresan en el Partido; es necesario que se hable con claridad en esta reunión y que estos camaradas sean sustiuidos para que vuelva la confianza en nuestro partido a los trabajadores de Mequinenza y estos ingresen.
El camarada Silverio Ybarz dice, que ese de que se habla es él, por haber sido anteriormente alguacil del pueblo, pero que nadie le podrá señalar por nada, no obstante entiende que debe ser sustituido por otro camarada puesto que, lo que él quiere es el engrandecimiento del partido.
El camarada Roca quiere ser sustituido pues comprende de que ha habido algo de personalismo entre él y Silverio y debe nombrarse otro.
Después de discutir ampliamente se lleva a la reunión general la siguiente candidatura que se aprueba por unanimidad.
[...]
El camarada Sádaba informa sobre lo que ha sido el pleno de Mequinenza y principalmente sobre lo que respecta al Frente Popular, Partido Unico del proletariado, Consejo de Aragón, situación del Orden Público y situación militar en Aragón.
Marca tareas de organización y trabajo y dice que Mequinenza tiene que ser una buena base del partido por lo tanto hay que trabajar con decisión hasta conseguirlo.
El hecho de que haya habido en una semana 17 altas en el partido es un indicio bastante seguro de que nuestro Partido ha trabajado mal y ahora al cambiar los métodos de trabajo el Partido crece, por lo tanto, es preciso seguir por el camino emprendido hasta lograr nuestros deseos que son desde luego los de la masa trabajadora, una dirección política fuerte para ganar la guerra.
Mequinenza 1º Agosto de 1937.”

El paper dels comunistes a Mequinensa fou múltiple, i anava des de l’agitació política (amb l’intent que els sindicats de l’UGT s’afiliessin al partit, especialment els de la secció agrària), fins la unió pràctica dels partits d’esquerra en un front comú (amb l’intent de creació d’un enllaç entre el PC i el PS), passant per la coordinació de l’explotació minera –feta de forma assembleària amb els miners–, especialment a la mina Petra; a més de fornir el batalló Komsomol, on hi havia molts soldats mequinensans.


(1) El lligall es troba a Arxiu Històric Nacional, FC, Causa General, 1429, Exp.2.
(2) Hi ha la possibilitat que n’hi hagués més, ja que al llistat no apareixen tots els municipis del bàndol republicà, si bé gairebé tots.