dissabte, 15 d’abril de 2017

Octogesa vs. Mequinensa

Per: Jacinto Bonales
Gràcies a Josep Carbonell "Sastre" per la seva constància i tenacitat.

No acostumo a encetar comentaris en to negatiu, però s'ha parlat tant d'Octogesa que penso és del tot necessari iniciar aquestes línies negant dues idees: en primer lloc que Octogesa o Otogesa no és l'antic nom del poble de Mequinensa. I en segon lloc que tampoc és el nom d'una ciutat romana. Dit això ja podem començar la nostra història d'avui.
Com que en tota història cal buscar un principi malgrat que aquest sigui en realitat una continuació, anem a viatjar en el temps poc més de 3.000 anys. Al voltant del 1100 aC un grup d'homes i dones es va instal·lar en un turó sobre el marge esquerre del riu Ebre. Procedien d'aigües amunt, però no de les de l'Ebre sinó de les del Segre o del Cinca. Aquesta petita comunitat formava part del que avui en dia es coneix com cultura del Bronze del Grup Segre Cinca.

El lloc escollit per crear de bell nou un poblat, no va ser arbitrari, sinó que respon a una elecció ben planificada. Era un lloc encimbellat, cobert del Nord pels cingles de la serra de la Picarda, i es situava molt per sobre de l'Ebre i el seu pas de ribera, però alhora molt proper, separat d'aquests pels propis cingles erosionats i de difícil pujada (a llevant i a migdia arribar-hi era totalment impossible). Des d'aquest contrafort de la serra es tenia el control visual de tota la corba del riu Ebre per sota de l'aiguabarreig amb el Segre: es veia qualsevol tipus de nau que pugés o baixés pel riu; es controlava de forma directa l'entrada de qualsevol persona que intentés accedir al riu o a l'aiguabarreig des de la plana de Pedrós (al terme de Seròs) i la Canota pel pas natural del camí de la Cova Plana; podien veure qualsevol moviment de grups d'homes que poguessin pujar riu amunt per la marge dreta de l'Ebre a través d'Aubera; i el que és més important: des del poblat podien veure i controlar el pas de persones per Valldurrera, una de les principals vies d'accés del Sas o plans de la Porchina cap al riu. Com és evident, des d'aquí es podia controlar el gual que havia a l'Ebre just a ponent del poblat, on el riu formava diferents mitjanes o illes fluvials. Efectivament, estem parlant del jaciment arqueològic dels Castellets.

Situació dels Castellets en un mapa de 1929 (IGN).
Aquesta gent van construir el poble en el contrafort de la Picarda i el van protegir amb una muralla ciclòpia (es conserva en part amb una alçada superior als dos metres, construïda amb grans blocs de pedra en sec) i un fos a la zona més estreta de l'esperó (al nord) així com al vessant més accessible (a ponent) ja a l'edat del Bronze Final II - edat del Ferro, quedant protegit a llevant i a migdia pel propi cingle. 

Muralla ciclòpia (esquerra) i torre ibera (dreta)
De què vivia aquesta gent? Algun autor ha destacat que probablement vivien de la producció metal·lúrgica i el seu comerç, degut a l'aparició d'elements relatius a aquesta activitat i l'aparició al llarg de l'alt Ebre de productes que possiblement tenien el seu origen aquí; però afirmar que la indústria era el modus vivendi d'aquesta comunitat és, com a poc, molt agosarat. No hem de negar que en fessin, però és indiscutible que estaríem parlar d'una població amb economia mixta: a més de l'activitat metal·lúrgica, era un poble ramader amb una àrea d'actuació que abastava tant la Canota com i sobretot als plans de la Picarda, Campells, Pollero, Vallfera i Mangraners, on estarien en contacte directe amb les comunitats de Mas de Cabra, Pedrós, Montmaneu i Calvari. I també era un poble agrícola, treballant les riques terres situades a ponent, sota els abrics de Roca de Marta, actualment ofegats per l'embassament de Riba-roja. Les zones de conreu del marge esquerre dels rius Ebre i Segre (on es troba el poblat) sumen més de 140 hectàrees a les que hem d'afegir les 8 hectàrees d'usos intensius sota els abrics, i tota la massa territorial d'ús mixt (conreu itinerant o guaret llarg i ús silvo-pastoral) al voltant de tota la zona viscuda, ja sigui sobre Dellà Segre (on es troba el jaciment de Dellà Segre II), ja a l'altiplà de la Picarda. Sí que hi ha una llarga distància entre el poblat i les zones de conreu, però hem de pensar en l'existència de petits abrics precisament sobre la zona de conreu intensiu, on es troben petits fragments de ceràmica del Bronze (indeterminat); i també hem de suposar que es van construir assentaments temporals amb materials peribles tant a Dellà Segre com a Cova Plana.

Coneixem la cronologia bàsica del poblat gràcies a les diferents necròpolis que té, i que assenyalem com a espais simbòlics. Castellets compta amb un grup de necròpolis al voltant del poblat què, segons Ignacio Royo assoliria els 700 enterraments. 

Detall de la necròpolis Castellets II
 A més hi ha diferents espais simbòlics que consisteixen en enterraments aïllats i pintures i gravats rupestres, que estan situats precisament a prop en les mateixes zones d'accés: pel nord-oest el conjunt de pintures del barranc de Campells i, ja a prop de Castellets, les pintures de Roca de Marta. Igualment cap al nord, en direcció a Montmaneu, trobem pintures a Cova Plana I, i en direcció a Mas de Cabra una necròpolis a peu de camí i les pintures de Cova Plana II. Cap al sud també destaques dos necròpolis, la del barranc de Canotes al camí d'accés a l'actual Almatret, mentre que pel marge dret de l'Ebre trobem el jaciment del Barranc de Xixó. És clar que aquests jaciments es corresponen a períodes diferents, però el seu caire simbòlic perduraria durant els segles de vida del poblat de Castellets.

Detall de la necròpolis Castellets I
Com diem, per les tres necròpolis del poblat sabem que va durar molt de temps, el suficient per viure els processos de modernització o d'assimilació de les diferents corrents culturals del Ferro i la iberització. La primera d'aquestes es situa immediatament al nord del poblat fortificat, més enllà del fos, i a partir de dues pedres de mida regular clavades verticalment en terra que sembla que es corresponen a esteles de senyalització. La necròpoli té una extensió superior als 200 metres de llarg i es poden localitzar més de 50 enterraments de túmul, circulars. La segona necròpoli es troba en l'esperó de serra situat a ponent, i restes d'una tercera necròpoli, molt deteriorada, es localitza en la base de l'esperó de serra situat immediatament a llevant del poblat. El més interessant de les necròpolis és que coexisteixen els diferents models funeraris i el seu procés de transició, conservant-se sepultures d'inhumació sota túmul, sepulcres d'inhumació en fosa, sepulcres d'inhumació sota túmul i fosa, sepulcres d'inhumació col·lectiva en càmera de tradició megalítica, sepulcres d'incineració sota túmul i sepulcres d'incineració amb cista i anella. Es tracta, doncs, d'un poblat que perviu des del Bronze Final II, amb una forta tradició anterior, fins la Plena Edat del Ferro, el que fa pensar en la continuïtat d'una població autòctona del Bronze local que rep les influències culturals dels Camps d'urnes, sense produir-se una substitució demogràfica. Estem, doncs, davant un jaciment clau per al coneixement del pas dels pobles indígenes del Bronze cap a la cultura dels Camps d'Urnes i el Ferro, i fins al moment és l'únic jaciment d'Aragó i del conjunt de la Vall de l'Ebre que conté en una mateixa necròpoli ritus funeraris d'inhumació i incineració, amb les variants rituals de transició.
Detall de planta d'un edifici dins del poblat fortificat

Desconeixem què va passar amb la població entre el segle V i el II aC, i esperem que futures excavacions arqueològiques ens donin respostes a aquest enigma. El que sí sabem és que ja en època ibera (possiblement entre els segles III i II aC) el poblat va renàixer, si bé ara fonamentalment com a fortalesa militar. Ja durant el període Iber, els ilergetes van fortificar el nostre poblat, convertint-lo en un fort oppidum: l'antic sistema defensiu de Castellets es va modificar i ampliar construint tres torres iberes (segons Ignacio Royo) adossades a la muralla ciclòpia, dos en el pany de muralla del Nord, de planta rectangular i de les que una conserva encara una alçada aproximada de tres metres, erigides amb pedres anguloses de mida regular travades amb fang i rebles als forats. Però per quina raó es va fortificar de bell nou l'antic poblat? Tot sembla indicar que, a més d'una funció simbòlica (que sempre n'hi ha, d'això), l'oppidum ilergeta sobre l'Ebre tenia una funció fronterera, i és que aigües avall, ja a Riba-roja i Faió, es desenvolupava un altre grup iber rival: el dels ilercavons.

És en aquesta darrera fase que el nostre poblat deixa la protohistòria i entra de cap en la història escrita. Ara ja podem donar-li nom, ja que la zona és mencionada per Juli Cèsar als seus «Comentaris de la Guerra Civil». En el transcurs de les operacions de la batalla d'Ilerda, els governadors de Pompeu, en Luci Afrani i en Petreu, van organitzar la seva retirada cap a la celtibèria per obtenir reforços i van manar prendre barques per tot l'Ebre i conduir-les a Octogesa. Aquest oppidum era a la ribera de l'Ebre, distant vint milles d'Ilerda, i allà mateix van formar un pont de barques (que permetria creuar el riu i pujar a Porxina per Valldurrera). Les tropes de Cèsar van intentar tallar el pas dels reforços i van abandonar els campaments per, fent una gran marrada per evitar els camins directes sota control dels homes de Pompeu (camí de Sant Miquel i camí del Mig, de Seròs), anar cap a Maials travessant les barrancades (valls d'Adar). Quan les tropes d'Afranius van veure que les de Cèsar desviaven definitivament el camí cap a Octogesa, van sortir d'Ilerda cap allà pel camí més dret (el que seria el camí del Molí d'en Roca al Pedrós) per arribar abans i ocupar els monts i cingleres («angustias montesque»), és a dir, els estreps de Montmaneu i Picarda. Però els de Cèsar, més ràpids, van fer-se amb el camp.  No continuem amb la descripció dels fets i ens centrarem en la localització d'Octogesa. Hom ha considerat, per interpretacions errades, que aquesta era una ciutat, quan en realitat només estem davant d'un oppidum què seguint la descripció i aplicant la lògica, estava situat sobre l'Ebre i, necessàriament en el seu marge esquerre. D'altra banda, el text indica que l'oppidum estava a vint milles (no arriba als trenta quilòmetres) d'Ilerda, fet que anul·la la possibilitat que es trobés a la zona de Riba-roja ni Flix, com opinen alguns autors, i menys si tenim en compte que aquests dos eren nuclis de la zona Ilercavona i, per tant, en el moment de la batalla estaven en el bàndol de Cèsar, fet que impossibilita que els homes de Pompeu poguessin formar allà un pont de barques per buscar reforços. Hom ha identificat Octogesa, també, amb el poble de Mequinensa, assimilació impossible en trobar-se a l'oest del Segre. Salvant les exageracions de Cèsar (especialment en el que fa referència a la dificultat dels passos), tenint en compte la distància (34 quilòmetres) i la coincidència en gran part (per no dir tota) de la descripció geogràfica, cap la possibilitat que l'oppidum d'Octogesa es correspongui amb el jaciment de Castellets. La importància de la plaça no és la seva mida (en res una ciutat i menys encara durant l'Iber Ple), ni per ser un punt central del territori, sinó per ser una fortificació fronterera (oppida) del migdia dels ilergets, situada immediatament sobre l'Ebre, lo suficientment aigües avall de l'aiguabarreig del Segre per permetre establir un port fluvial i, no menys important, controlar el pas més còmode des de la ribera de l'Ebre a l'altiplà de les Valls de Seròs per, un cop creuar el riu, dirigir-se cap a les terres dels Sedetans (Casp) en lloc d'aigües avall cap al territori dels Ilercavons. A manca d'altres jaciments hem d'identificar els Castellets amb l'Octogesa cesariana.

Què se'n va fer de la nostra Octogesa? Com en altres jaciments d'aquest tipus, al seu dia es van localitzar restes arqueològiques d'època romana a la part baixa, en concret al Barranc de Júlia, i hi ha mequinensans que parlen de l'existència de diferents estructures, similars a un moll, als peus de Castellets, avui dia ofegats tots ells sota les aigües de l'embassament i sota l'espigó construït per a la pesca. Del poblat fortificat poc sabem ja que no ha estat excavat més que en un parell de cates no planificades que han mostrat el seu gran potencial. Abandonat al destí del temps, els Castellets, Octogesa, roman oculta sota la pols de l'oblit, a l'espera que algun dia científics i institucions vulguin saber alguna cosa més del nostre passat.

En voleu saber més? Aquí us deixo un llistat de llibres i articles on es fa menció al jaciment arqueològic dels Castellets:

- Alonso, Natàlia; Junyent, Emili; Lafuente, Àngel; López, Joan B. (1998). "Chronologie des ages des métaux dans la basse vallée du Segre (Catalogne, Espagne) a partir des datations 14C". En: Évin, J.; Oberlin, C. (eds.). Actes du colloque C14 Archéologie: 3ème Congrès International, Lyon, 6-10 Avril 1998, Paris: Mémoires de la Société Préhistorique Française, p. 287-292.
- Barrachina Ibáñez, Amparo M. (2003). "Dos noves necròpolis d'incineració a la conca del Millars. El Mesón del Carro i la Vilavella (Castelló)". En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 23, 2002-2003, p. 141-150.
- Barrachina Ibáñez, Amparo; Cabanes Pellicer, Sebastià; Viciach i Safont, Anna; Arquer Gasch, Neus; Hernández García, Francisco José; Vizcaíno León, David (2011). "En Balaguer 1 (Portell de Morella), gènesi i evolució d'una comunitat rural del ferro antic a la comarca d'Els Ports". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 21, p. 9-36.
- Barroso, Rosa; Bueno, Primitiva; Camino, Jorge; Balbín, Rodrigo de (2007) "Fuentenegroso (Asturias), un enterramiento del Bronce Final-Hierro en el marco de las comunidades atlánticas peninsulares". En: Pyrenae, 38, vol. 2, p. 7-32.
- Bea, David; Belarte, Mª Carme; Diloli, Jordi; Noguera, Jaume; Sardà, Samuel (2012). "Los asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III aC". En: Belarte, Mª Carme; Benavente, José A.; Fatás, Luis; Diloli, Jordi; Moret, Pierre; Noguera, Jaume (ed). Iberos del Ebro. Actas del II Congreso Internaiconal (Alcañiz - Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, p. 111-128.
- Bea, David; Diloli, Jordi; García Rubert, David; Gracia, Francesc; Moreno, Isabel; Rafel, Núria; Sardà, Samuel (2008). "Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a les terres de l'Ebre i del Sénia durant la primera edat del ferro". En: García Rubert, D.; Moreno Martínez, I; Gracia Alonso, F. (coord.): Contactes. Indígenes i fenicis a la Mediterrània occidental entre els segles VIII i XV ane. Ajuntament d'Alcanar, Signes Disseny, p. 135- 169.
- Belarte, Maria Carme; Malgosa, Assumpció; Noguera, Jaume; Olmos, Pau; Piga, Giampaolo (2013). "Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona)". En: Trabajos de Prehistoria, 70, 2, p. 295-314.
- Belarte, Maria Carme; Noguera, Jaume; Olmos, Pau (2012). "Novedades sobre el mundo funerario en la Ribera d'Ebre". En: Iberos del Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, p. 17-35.
- Beltrán Lloris, Miguel (1976). "Museo de Zaragoza. Secciones de Arqueología y Bellas Artes". Zaragoza, p. 54-61.
- Beltrán Lloris, Miguel (1990) "Prehistoria de la provincia de Zaragoza". En Bolskan, 7, p. 9-22.
- Bonales Cortés, Jacinto (2016). "Traces d'un passat llunyà. El Baix Cinca (1200 aC - 1149 dC)". Memoria de investigación inédita, Institut d'Estudis del Baix Cinca.
- Burillo, Francisco; Picazo, Jesús Vicente (1994). "L'Urbanisme protohistòric a la vall mitjana de l'Ebre". En: Cota Zero, 10, p. 102-114.
- Castellano, Alba (2014). La introducció del torn a la plana occidental catalana (segles VII-VI a.n.e.). Trabajo final de grado. Universitat de Lleida.
- Cerdeño, Mª Luisa (2005). "Arqueología funeraria celtibérica". En: Historiae, 2, p. 1-26.
- Cerdeño, Mª Luisa (2008). "El uso de las evidencia materiales en la investigación de la Cultura Celtibérica: la zona arqueológica de El Ceremeño (Guadalajara, España)". En: Trabajos de Prehistoria, 65, 1, p. 93-114.
- Cerdeño, Mª Luisa; García Huerta, Rosario (2001). "Las necrópolis celtibéricas: nuevas perspectivas de estudio". En: García Huerta, Rosario; Morales Hervás, Francisco J. (coord.). Arqueología funeraria: las necrópolis de incineración. Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, p. 141-190.
- Cerdeño, M. Luisa; Marcos, Fátima; Sagardoy, Teresa (2002). "Campos de urnas en la Meseta oriental: nuevos datos sobre un viejo tema". En: Trabajos de Prehistoria, 59, 2. p. 135-147.
- Colet, Anna; Gené, Montse, G.I.P. (2005). "El món funerari durant el Grup del Segre-Cinca III (950-750 cal a.n.e.): la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, el Segrià)". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 15, p. 151-166.
- Equip Sarró (2000). "Les Roques del Sarró (Lleida, Segrià): Evolució de l'assentament entre el 3600 cal. a.n.e. i el 175 a.n.e.". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 10, p. 103-124.
- Espejo Blanco, José Manuel (2001). "La cerámica con asas de apéndice de botón: un estado de la cuestión". En: Pyrenae, 31-32, p. 29-55.
- Esquerda Ribes, Mateu; Gallart Fernández, Josep; Llussà Guasch, Antoni; López Melción, Joan B. (2009). "Assentaments del Grup del Segre Cinca II a Granyena de les Garrigues (1250-950 ANE)". En: Urtx, p. 51-71.
- Faro Carballa, José Antonio (2015). "La necrópolis de El Castillo (Castejón, Navarra). Vajilla e instrumental metálico de sacrificio y banquete en el valle medio del Ebro (s. VI - III a.C.)". En: Lucetum, 34, p. 21-118.
- Faro Carballa, José Antonio; Unzu Urmeneta, Mercedes (2006). "La necrópolis de la Edad del Hierro de El Castillo (Castejón, Navarra). Primeras valoraciones: campañas 2000-2002". En: Complutum, 17, p. 145-166.
- Gallart, Josep; Lussà, Antoni (2010). "El jaciment arqueològic de Pena IV (Torregrossa)". En: Mascançà, 1, p. 97-116.
- García Gazólaz, Jesús; Sesma Sesma, Jesús; Tabar Sarrías, Mª Inés (2001). "La fosa sepulcral de La Saga (Cáseda, Navarra)". En: Trabajos de arqueología Navarra, 15, p. 115-122.
- Gardes, Philippe (1995). "Proto-urbanisme et mutation sociale dans la vallée de l'Èbre à la charnière de l'Âge du Bronze et de l'Âge du Fer: quelques réflexions générales". En: Mélanges de la Casa de Velazquez, 31, 1, p. 7-30.
- González Pérez, Joan-Ramon; Medina Morales, Josep (2011). "El fossat de Carrassumada (Torres de Segre, Segrià, Lleida)". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 21, p. 129-140.
- Gusi, Francesc; Luján, José (2011). "Enterramientos infantiles y juveniles durante la edad del bronce peninsular: una aproximación cuantitativa". En: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 29, p. 153-208.
- Izquierdo Peraile, Maria Isabel; Arasa i Gil, Ferran (1999). "La imagen de la memoria. Antecedentes, clasificación y cronología de las estelas ibéricas". En: Archivo de Prehistoria Levantina, XXIII, p. 259-300
- Junyent, Emili (2009). "El fossat, les defenses de la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (segles V-IV a. de la n.e.) i la guerra ibèrica". En: Cicle de conferències Patrimoni arqueològic i arquitectònic a les Terres de Lleida, 2009. Generalitat de Catalunya, p. 135-154.
- Junyent, Emili; Lafuente, Àngel; López, Joan B. (1994). "L'origen de l'arquitectura en pedra i l'urbanisme a la Catalunya occidental". En: Cota Zero, 10, p. 73-89.
- Junyent, Emili; López Melción, Joan B. (2015). "Les excavacions dels anys 1973-1974 i 1980 al Tossal del Molinet (el Poal, Pla d'Urgell): una aldea de la primera edat del ferro i època ibèrica". En: Mascançà, 6, p. 73-98.
- Junyent, Emili; López Melción, Joan B.; Moya, Andreu; Tartera, Enric (2009). "L'accés fortificat i les portes en el sistema defensiu de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues)". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 19, p. 307-333.
- Jusué Simonena, Carmen; Tabar Sarrías, María Inés (1995). "Estelas funerarias en Navarra. Su evolución en el tiempo". En: Cuadernos de Etnología y etnografía de Navarra, 65, p. 77-106.
- López Cachero, F. Javier (1999). "Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central". En: Pyrenae, 30, p. 69-89.
- López Cachero, F. Javier (2007). "Sociedad y economía durante el Bronce Final y la primera Edad del Hierro en el Noreste Peninsular: una aproximación a partir de las evidencias arqueológicas". En: Trabajos de Prehistoria, 64, 1, p. 99-120.
- López Cachero, F. Javier (2008). "Necrópolis de incineración y arquitectura funeraria en el noreste de la Península Ibérica durante el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro". En: Complutum, 19, 1, p. 139-171.
- López Cachero, F. Javier (2011). "Cremation cementeries in the Northeastern Iberian Peninsula: Funeral Diversity and Social Transformation during the Late Bronze and Early Iron Ages". En: European Journal of Archaeology, 14, p. 116-132.
- López Cachero, F. Javier; Pons i Bru, Enriqueta (2008). "La periodització del bronze final al ferro inicial a Catalunya". En: Cypsela, 17, p. 51-64.
- López Melción, Joan B. (2000). L'evolució del poblament protohistòric a la plana occidental catalana. Models d'ocupació del territori i urbanisme. Tesis doctoral, Universitat de Lleida.
- Lorenzo Lizalde, J.I. (1991). "Paleoantropología de la necrópolis del Bronce Final Campos de Urnas de Los Castellets II (Mequinenza, Zaragoza)". En Arqueología Aragonesa 1988-1989. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 547-550.
- Mateo Bretos, Pilar (1994). "Influencia de la calidad del suelo en la ubicación de poblados y necrópolis. El Bronce final en el sur de Lleida". En: Pyrenae, 25, p. 71-92.
- Maturén, Víctor E.M. (2009). "El Grupo del Hierro del Alto y Medio Ebro. Cabezo Morrudo (Rodén, Zaragoza) dentro del marco del 'Subgrupo del Ebro Medio Occidental'". En: Saldvie, 9, p. 97-118.
- Maya González, José L. (1986). "Incineració i ritual funerari a les valls del Segre i del Cinca". En: Cota Zero, 2, p. 39-47.
- Maya González, José L.; Barberà, Josep (1992). "Etnogénesis y etnias prerromanas en Cataluña". En: Complutum, 2-3, p. 167-184.
- Maya González, José L. (1997). "Reflexiones sobre el Bronce Inicial en Catalunya". En Saguntum (PLAV). Homenatge a la Pra. Dra. M. Gil-Mascarell Boscà, vol. 2, núm. 30, p. 11-27.
- Minguell Corman, José Antonio (1991). "Limpieza y restauración de material arqueológico procedente de Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza)". En: Arqueología Aragonesa, p. 589-592.
- Molas, Dolors; Rafel, Núria; Puig, Ferran (1983). "Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta). Campanya de 1984 al sector Maries". En: Butlletí Arqueològic, V, 4-5, p. 21-71.
- Moret, Pierre (2002). "Reflexiones sobre el período ibérico pleno (siglos V a III aC) en el Bajo Aragón y zonas vecinas del curso inferior del Ebro". En: I Jornades d'Arqueologia - Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació, Tivissa, 23-24 novembre 2001., Ilercavònia, 3, p. 111-136.
- Moya, Andreu; López, Joan B.; Lafuente, Ángel; Rey, Javier; Tartera, Enric; Vidal, Ares i Equip Vincamet (2005). "El Grup del Segre-Cinca II (1250-950 cal. a.n.e.) a les terres del Baix Cinca: el poblat clos de Vincamet (Fraga, Osca)". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 15, p. 13-58.
- Muñoz Rufo, Vanessa (2006). "El Coll (Llinars del Vallès): una segona tomba del Ferro I". En: Cypsela, núm. 16, p. 183-194.
- Neumaier, Joachim (1995). "Los Campos de Urnas del sudoeste europeo desde el punto de vista centroeuropeo". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 15, p. 53-80.
- Neumaier, Joachim (2006). "Mito, artesanía e identidad cultural: los 'campos de urnas' peninsulares y languedocienses a la luz de elementos 'italianizantes'. A propósito del paradigma de los urnenfelder 'norte' y 'sur' entorno del 1300-700 ar1. ane". En: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 25, p. 147-166.
- Pellicer Catalán, Manuel (1984). "Elementos ultrapirenaicos y hallstattizantes en el horizonte del Bronce Final - Hierro del noreste hispano". En: Habis, 15, p. 309-343.
- Pellicer Catalán, Manuel (2008). "Los inicios del rito funerario de la incineración en la Península Ibérica". En: Revista Tabona, 16, p. 13-35.
- Pérez, Claire (2014). "La métallurgie des alliages cuivreux en péninsule Ibérique à l'âge du Bronze final: la réevaluation du site de Siriguarach (Alcañiz, Teruel)". En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología, 40, p. 51-55.
- Pérez Conill, Jordi (2009). "Aportació a l'estudi de la necròpolis d'incineració de Can Missert de Terrassa (Vallès Occidental)". En Terme, 24, p.177-188.
- Picazo Millán, Jesús V. (2005). "El poblamiento en el Valle Medio del Ebro durante la Prehistoria reciente: zonas y procesos". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 15, p. 97-117.
- Pons Brun, Enriqueta (2003). "De l'edat del bronze a l'edat del ferro a Catalunya: desplaçaments, estades i canvi cultural". En: Cota Zero, 18, p. 106-130.
- Pons Brun, Enriqueta; Solés Coll, Alba (2002). "Pi de la Lliura (Vidreres-la Selva): primers avenços sobre la necròpolis d'incineració del bronze final (1100-950 ac). Part I: medi, excavació i descripció analítica de les tombes". En: Quaderns de la Selva, 14, p. 61-93.
- Quetglas, Pere (2010). "El camino que lleva a Otogesa". En: Moreno Hernández, Antonio (Coord.): Julio César: textos, contextos y recepción. De la Roma Clásica al mundo actual. Madrid: UNED, p. 101-112.
- Rafel Fontanals, Núria; Hernández Herrero, Gemma (1990). "Sistemas y prácticas funerarias en la necrópolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)". En: Zephyrus, 43, p. 339-348.
- Riudor, Noemí; Trigo, Maria (1997). "L'assentament de l'edat del Bronze de les Roques dels Mestres (Alcarràs, Segrià)". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 7, p. 289-294.
- Rodanés Vicente, José M.; Picazo Millán, Jesús V. (2005). "Excavaciones arqueológicas en el Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza). Campaña 2004". en: Saldvie, 5, p. 295-320.
- Rodríguez Duque, Josep-Ignasi (1989). "El jaciment de l'edat del Ferro del Mas de la Cabra a Seròs (Segrià)". En: Empúries, 48-50 (1986-1989), p. 250-259.
- Romeo Marugán, Francisco (2002). "Las fortificaciones ibéricas del valle medio del Ebro y el problema de los influjos mediterráneos". En: Moret, Pierre; Quesada, Fernado (coord.). La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss. VI-II a. de C.): Seminario celebrado en la Casa de Velázquez (marzo de 1996). Casa de Velázquez, p. 153-188.
- Rovira Port, Jordi (1991). "Reflexiones sobre los primeros Campos de Urnas en la península ibérica: una arribada marítima". En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 15, p. 157-171.
- Rovira Port, Jordi; Cura Morera, MIquel (1989). "El món tumular català des del bronze antic fins època ibèrica. Continuitat versus substitució". En: Espacio, Tiempo y Forma, S. I, Prehistoria y Arqueología, 2, p. 153-171.
- Royo Guillén, José I. (1986). "Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza). Cuarta campaña de excavaciones arqueológicas". En: Boletín del Museo de Zaragoza, 5, p. 401-403.
- Royo Guillén, José I. (1986). "El yacimiento de Los Castellets y su necrópolis tumular de inhumación e incineración (Mequinenza, Zaragoza)". En Arqueología Aragonesa. 1984. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 47-53
- Royo Guillén, José I. (1987). "La necrópolis tumular de 'Los Castellets' de Mequinenza (Zaragoza). Campaña de 1985". En Arqueología Aragonesa. 1985. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 71-74.
- Royo Guillén, José I. (1987). "Mequinenza. Arqueología". Voz en la Gran Enciclopedia Aragonesa, Apéndice II. Zaragoza, p. 224-226.
- Royo Guillén, José I. (1990). "Las necrópolis de los Campos de Urnas del valle medio del Ebro como precedente del mundo funerario celtibérico". En: Necrópolis Celtibéricas. II Simposio sobre los Celtíberos. Zaragoza, p. 123-136.
- Royo Guillén, José I. (1991). "Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza). Trabajos realizados en 1986". En Arqueología Aragonesa, 1986-1987. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 145-148
- Royo Guillén, José I. (1991). "La necrópolis tumular de Los Castellets II (Mequinenza, Zaragoza). Quinta campaña". En Arqueología Aragonesa 1988-1989. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 121-125.
- Royo Guillén, José I. (1991). "Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza). VIª Campaña de excavaciones arqueológicas". En Arqueología Aragonesa 1988-1989. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 127-131.
- Royo Guillén, José I. (1992). "Los Castellets, Mequinenza". En VV.AA. Arqueología 92. Museo de Zaragoza. Zaragoza, p. 230-233.
- Royo Guillén, José I. (1992). "Estudio de materiales de Los Castellets de Mequinenza. Campaña de 1990". En Arqueología Aragonesa 1990. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 81-87.
- Royo Guillén, José I. (1993). "El mundo funerario de los campos de urnas del valle medio del Ebro. Aproximación a su problemática". En Bajo Aragón Prehistoria. Segundos encuentros de prehistoria aragonesa. Caspe-Zaragoza, 1986. IX-X, p. 89-100.
- Royo Guillén, José I. (1994). "Estelas y cipos funerarios en la necrópolis tumular de los Castellets de Mequinenza (Zaragoza, España)" en Carlos de la Casa (editor): Actas. V Congreso Internacional de Estelas Funerarias. Soria, 117-134.
- Royo Guillén, José I. (1996). "Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares de los Castellets de Mequinenza (Zaragoza): una aportación al estudio del Bronce final / Hierro I en el N.E. peninsular". En: Gala. Revista d'Arqueologia, Antropologia i Patrimoni, 3-5 (1994-1996). Actes. Models d'ocupació, transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E., p. 93-108.
- Royo Guillén, José Ignacio (2000). "Tipología funeraria, ritos y ofrendas en las necrópolis del valle del Ebro durante la Primera Edad del Hierro (s. VIII - x. V a.c)". En: Dedet, B.; Gruat P.; Marchand, G.; Py, M.; Schwaller, M. (ed.): Archéologie de la Mort. Archéologie de la Tombe au Premier Âge du Fer. Actes du XXIe Colloque International de l'Association Française pour l'Étude de l'Âge du Fer. Conques - Montrozier, 8-11 mai 1997. Lattes: CNRS, p. 41-58.
- Royo Guillén, José I. y Ferreruela, Antonio (1983). "Excavaciones del Museo de Zaragoza: Noticia preliminar sobre la necrópolis de inhumación e incineración de Los Castellets (Mequinenza, Zaragoza)" en Boletín del Museo de Zaragoza, 2, p. 211-219.
- Royo Guillén, José I. y Ferreruela, Antonio (1985). "El poblado y necrópolis tumular de Los Castellets (Mequinenza, Zaragoza). Estudio preliminar de los materiales depositados en el Museo Provincial de Zaragoza". En XVII Congreso Nacional de Arqueologia, Zaragoza, p. 393-417.
- Royo Guillén, José I. y Ferreruela, Antonio (1985). "Nuevos materiales del poblado de Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza)", En Bajo Aragón Prehistoria. VI, p. 237-240.
- Royo Guillén, José I.; Gómez Lecumberri, Fabiola (1988). "El conjunto de abrigos con arte rupestre de Mequinenza (Zaragoza)". En: Bolskan, 5, p. 175-199.
- Ruiz Zapatero, Gonzalo (1997). "Migration revisited. Urnfields in Iberia". En: Díaz-Andreu, Margarita; Keay, Simon (ed).: The Archaeology of Iberia: The Dynamics of Change. Londres: Routledge, p. 149-174.
- Ruiz Zapatero, Gonzalo (2007). "Antes del Hierro. Cultura y sociedad en el centro de la meseta (ca. 1200 - 500 a.C)". En: Estudios sobre la Edad del Hierro en la Carpetania: registro arqueológico, secuencia y territorio. vol. 1, p. 37-62.
- Ruiz Zapatero, Gonzalo; Lorrio, Alberto J. (2005). "La celtiberia: entre la complejidad y la afinidad cultural". En: Palaeohispanica, 5, p. 657-684.
- Sesma Sesma, Jesús; García García, Mª. Luisa (2006). "Llanos del Escudero II. Una cista de la edad del bronce en las Bardenas Reales de Navarra". En: Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela, 14, p. 7-24.
- Sesma Sesma, Jesús; García García, Mª Luisa (2012). "Dos sepulturas tumulares de la edad del bronce en Navarra". En: Cuadernos de Arqueología de la Universidad de Navarra, 20, p. 185-216.
- Utrilla, P.; Rodanés, J.M.; Rey, J. (1993). "La ocupación de la cueva del Moro de Olvena (Huesca) durante el bronce final". En: Tabona, VIII, 2, p. 563-591.
- Utrilla Miranda, María del Pilar; Pérez Fernández, Arturo; Domingo Martínez, Rafael (2001). "Cuarcitas talladas en Cantarrayuela (Pradejón, La Rioja). Los hallazgos de choppers en terrazas del río Ebro". En: Kalakorikos, 6, p. 9-26.
- Vàzquez, Maria Pilar (2000). "Les necròpolis dels camps d'urnes del bronze, ferro i època ibèrica del Baix Segre. Aspectes cronològics i rituals". En: Revista d'Arqueologia de Ponent, 10, p. 65-101